Prevenció de Riscos Laborals Accidents laborals: Evolució del sector serveis a Barcelona del 2006 (más)

Prevenció de Riscos Laborals Accidents laborals: Evolució del sector serveis a Barcelona del 2006 al 2011 Jesús TomàsTècnic Superior en Prevenció (menos)

Accidents laborals: Sector serveis a Barcelona del 2006 al 2011 Font: Institut d'Estadística (más)

Accidents laborals: Sector serveis a Barcelona del 2006 al 2011 Font: Institut d'Estadística de Catalunya Generalitat de Catalunya (menos)

Accidents laborals: Sector serveis a Barcelona del 2006 al 2011 - La província de Barcelona té (más)

Accidents laborals: Sector serveis a Barcelona del 2006 al 2011 - La província de Barcelona té 5.549.224 habitants. - La població activa de la província de Barcelona és 2.766.000 habitants. (menos)

Accidents laborals: Sector serveis a Barcelona del 2006 al 2011 Sector terciari, o Sector (más)

Accidents laborals: Sector serveis a Barcelona del 2006 al 2011 Sector terciari, o Sector serveis: - Inclou activitats com el transport, distribució i venda de béns. Comerç i logística. - Inclou, també: l'entreteniment, restaurants, educació, bancs, turisme, sanitat, franquícies, mitjans de comunicació, noves tecnologies i companyies d'assegurances. (menos)

Accidents laborals: Sector serveis a Barcelona del 2006 al 2011 Ara veurem les taules on (más)

Accidents laborals: Sector serveis a Barcelona del 2006 al 2011 Ara veurem les taules on apareixen els accidents laborals del 2006 al 2011 classificats segons si han causat baixa, i el dany de la lesió del treballador... (menos)

Accidents laborals: Sector serveis a Barcelona del 2006 al 2011 Ara veurem les gràfiques (más)

Accidents laborals: Sector serveis a Barcelona del 2006 al 2011 Ara veurem les gràfiques representant els accidents laborals, on podem observar l'evolució per anys... (menos)

Accidents laborals: Sector serveis a Barcelona del 2006 al 2011 A les dades de les taules i a (más)

Accidents laborals: Sector serveis a Barcelona del 2006 al 2011 A les dades de les taules i a les gràfiques veiem una evolució dels accidents, que tendeixen a disminuir, gràcies en bona part a l'augment de la prevenció de riscos laborals a les empreses. Queda reflectit doncs, que la cultura preventiva és útil i necessària a totes les empreses. (menos)

Accidents laborals: Sector serveis a Barcelona del 2006 al 2011 Jesús TomàsTècnic Superior (más)

Accidents laborals: Sector serveis a Barcelona del 2006 al 2011 Jesús TomàsTècnic Superior en Prevenció (menos)

Prof. Nora Besso 1 Durante gran parte de la historia de la humanidad se (más)

Prof. Nora Besso 1 Durante gran parte de la historia de la humanidad se desconocían: los detalles científicos de la concepción los mecanismos que controlaban la transmisión de los caracteres hereditarios (menos)

Prof. Nora Besso 2 La herencia biológica ha sido un factor importante en la organización social (más)

Prof. Nora Besso 2 La herencia biológica ha sido un factor importante en la organización social humana y ha determinado frecuentemente la distribución de: la riqueza el poder la tierra los privilegios reales. (menos)

Prof. Nora Besso 3 En 1865, Mendel se convirtió en el PADRE DE LA GENÉTICA CLÁSICA al descubrir (más)

Prof. Nora Besso 3 En 1865, Mendel se convirtió en el PADRE DE LA GENÉTICA CLÁSICA al descubrir los principios de la herencia. (menos)

CONTENIDOS Glosario Las experiencias de Mendel y el origen de la variabilidad Los experimentos de (más)

CONTENIDOS Glosario Las experiencias de Mendel y el origen de la variabilidad Los experimentos de Mendel Interpretación de los resultados Primera ley de Mendel Segunda ley de Mendel Segregación de alelos durante los cruzamientos Vocabulario asociado Prof. Nora Besso 5 (menos)

Prof. Nora Besso 6 Para comprender los experimentos de Mendel es necesario definir: (más)

Prof. Nora Besso 6 Para comprender los experimentos de Mendel es necesario definir: GENOTIPO FENOTIPO HOMOCIGOTA HETEROCIGOTA DOMINANTE RECESIVO (menos)

Prof. Nora Besso 7 Genotipo: constitución genética de un individuo. En las especies diploides (más)

Prof. Nora Besso 7 Genotipo: constitución genética de un individuo. En las especies diploides para un gen, del que solamente se han encontrado dos alelos distintos (Y e y), hay tres genotipos posibles: Homocigota dominante: YY Heterocigota: Yy Homocigota recesivo: yy (menos)

Prof. Nora Besso 8 Fenotipo: expresión del genotipo en un determinado ambiente. En las especies (más)

Prof. Nora Besso 8 Fenotipo: expresión del genotipo en un determinado ambiente. En las especies diploides con dominancia de Y sobre y (Y>y), existen dos fenotipos posibles: Fenotipo Dominante: Y Fenotipo Recesivo: y (menos)

Prof. Nora Besso 9 La relación entre Genotipos y Fenotipos es la siguiente: Los Genotipos YY e (más)

Prof. Nora Besso 9 La relación entre Genotipos y Fenotipos es la siguiente: Los Genotipos YY e yy presentan Fenotipo Dominante Y El Genotipo yy muestra Fenotipo Recesivo y. (menos)

Prof. Nora Besso 11 Entre 1856 y 1863, Mendel cultivó al menos 28.000 plantas de arveja (Pisum (más)

Prof. Nora Besso 11 Entre 1856 y 1863, Mendel cultivó al menos 28.000 plantas de arveja (Pisum sativum). Estudió la herencia de siete pares de características de la semilla y de la planta. (menos)

Prof. Nora Besso 12 Mendel primero estudió la herencia de la forma de la semilla. Cruzó una (más)

Prof. Nora Besso 12 Mendel primero estudió la herencia de la forma de la semilla. Cruzó una línea pura de plantas con semillas lisas con una línea pura de otra que siempre producía semillas rugosas. TODAS LAS SEMILLAS QUE OBTUVO ERAN LISAS. P1:  lisa X rugosa F1 :  todas lisas (menos)

Prof. Nora Besso 14 Estos resultados le permitieron enunciar la PRIMERA LEY O LEY DE LA (más)

Prof. Nora Besso 14 Estos resultados le permitieron enunciar la PRIMERA LEY O LEY DE LA UNIFORMIDAD: “Cuando se cruzan dos variedades de individuos de raza pura (homocigotos )para un determinado carácter, todos los híbridos de la primera generación son iguales”. (menos)

Prof. Nora Besso 16 Al año siguiente, Mendel plantó las semillas de la F1 (híbridos: Yy) y (más)

Prof. Nora Besso 16 Al año siguiente, Mendel plantó las semillas de la F1 (híbridos: Yy) y permitió que las plantas se autofecunden. Recogió 7324 semillas en total: 5474 lisas 1850 rugosas.   (menos)

Prof. Nora Besso 17 Estos resultados le permitieron (más)

Prof. Nora Besso 17 Estos resultados le permitieron enunciar la SEGUNDA LEY O PRINCIPIO DE LA SEGREGACIÓN: “Durante la formación de los gametos cada alelo de un par se separa del otro miembro para determinar la constitución genética de cada gameto”. (menos)

Prof. Nora Besso 18 De manera que el carácter recesivo reaparece en la F2 y de cada cuatro plantas (más)

Prof. Nora Besso 18 De manera que el carácter recesivo reaparece en la F2 y de cada cuatro plantas una tiene fenotipo recesivo. (menos)

Prof. Nora Besso 19 EXPERIMENTOS DE MENDEL EN LOS QUE ANALIZÓ LA HERENCIA DEL CARÁCTER COLOR DE LA (más)

Prof. Nora Besso 19 EXPERIMENTOS DE MENDEL EN LOS QUE ANALIZÓ LA HERENCIA DEL CARÁCTER COLOR DE LA SEMILLA (menos)

Prof. Nora Besso 21 Es muy habitual representar el cruzamiento y sus resultados mediante un cuadro (más)

Prof. Nora Besso 21 Es muy habitual representar el cruzamiento y sus resultados mediante un cuadro de Punnett. Se explica la utilización de esta herramienta analizando el carácter altura de la planta. (menos)

Prof. Nora Besso 22 INTERPRETACIÓN DE LOS RESULTADOS Cuando los híbridos de la  F 1 forman (más)

Prof. Nora Besso 22 INTERPRETACIÓN DE LOS RESULTADOS Cuando los híbridos de la  F 1 forman sus gametos, los alelos ( Y e y, A y a, B y b, etc ) se separan dando lugar  a dos clases de gametos en igual proporción: mitad del gametos con el alelo dominante (Y) mitad con alelo recesivo (y). Esto sucede tanto por el lado femenino como por el lado masculino. (menos)

BIBLIOGRAFÍA SUGERIDA Prof. Nora Besso 25 (más)

BIBLIOGRAFÍA SUGERIDA Prof. Nora Besso 25 http://centros.edu.xunta.es/iesastelleiras/depart/bioxeo/lgazon/presen/bac2/bio/pdf/xenmen.pdf http://www.educatina.com/video/biologia/bases-geneticas-de-la-herencia http://www.educatina.com/video/biologia/las-leyes-de-mendel http://www.ucm.es/info/genetica/grupod/Mendel/mendel.htm#Materialo (menos)

Accidents laborals greus i mortals a Catalunya en la construcció 2005 - 2010 Cristina Juan Rocío (más)

Accidents laborals greus i mortals a Catalunya en la construcció 2005 - 2010 Cristina Juan Rocío García 1r Curs Prevenció de Riscos Professionals (menos)

Definicions Accidents Acte fortuït que provoca algun ferit o alguna destrucció. La característica (más)

Definicions Accidents Acte fortuït que provoca algun ferit o alguna destrucció. La característica principal és la poca durada de l'accident i la sorpresa del mateix. Accidents laboralsSón aquells que passen quan un treballador o treballadora està desenvolupant la seva tasca professional, o està en camí d'anada o tornada. Accidents greusSón accidents que a part del mal immediat, no hi ha cura possible i queden seqüeles per sempre. (menos)

Definicions Accidents mortals Són els que provoquen la mort del treballador o (más)

Definicions Accidents mortals Són els que provoquen la mort del treballador o treballadora. Sector secundariEs el sector de la economia que transforma la matèria prima, extreta o produïda pel sector primari, en productes de consum o bens de equips.  La construcció consisteix en fabricar edificis i infraestructures. (menos)

A partir de les taules y gràfiques anteriors... Podem deduir què els accidents en el sector de la (más)

A partir de les taules y gràfiques anteriors... Podem deduir què els accidents en el sector de la construcció disminueixen gràcies a l’acció preventiva. (menos)

Accident lleu sense baixa No requereix l’hospitalització del treballador ni l’abandonament del (más)

Accident lleu sense baixa No requereix l’hospitalització del treballador ni l’abandonament del lloc de treball. En general es queda en un ensurt i té poca pérdua per l’empresa. (menos)

Accident lleu amb baixa Requereix l’abandonament del lloc de treball i possible hospitalització (más)

Accident lleu amb baixa Requereix l’abandonament del lloc de treball i possible hospitalització del treballador. Provoca pérdues, ja que l’empresa ha de pagar la baixa. La lesió és recuperable. (menos)

Accident greu: Requereix l’abandonament del lloc de treball i pot ser que el treballador no pugui (más)

Accident greu: Requereix l’abandonament del lloc de treball i pot ser que el treballador no pugui tornar a treballar. Produeïx danys irreversibles a la salut de la persona. No s’acostuma a recuperar de les conseqüéncies. (menos)

Accident in itinere: És el que es produeïx del domicili particular del treballador al lloc de (más)

Accident in itinere: És el que es produeïx del domicili particular del treballador al lloc de treball. No s’ha d’interrompre per res. Pot ser de qualsevol dels tipus anteriors. Pot ser en cualsevol mitjà de transport. (menos)

Provincia de Barcelona: Capital: Barcelona. Superfície: 7 733 Km². Població: 5 529 099 (más)

Provincia de Barcelona: Capital: Barcelona. Superfície: 7 733 Km². Població: 5 529 099 habitants. 2 794 400 treballadors actius el 2010. (menos)

Accidents totals: Sense baixa: 114 838. Amb baixa: 93 268. Lleus: 92 413. Greus: 793. (más)

Accidents totals: Sense baixa: 114 838. Amb baixa: 93 268. Lleus: 92 413. Greus: 793. Mortals: 62. (menos)

Sector Indústria: Sense baixa: 31 125. Amb baixa: 20 348. Lleus: 20 175. Greus: 163. Mortals: (más)

Sector Indústria: Sense baixa: 31 125. Amb baixa: 20 348. Lleus: 20 175. Greus: 163. Mortals: 10. (menos)

Sector Construcció: Sense baixa: 14 183. Amb baixa: 11 146. Lleus: 11 019. Greus: 119. (más)

Sector Construcció: Sense baixa: 14 183. Amb baixa: 11 146. Lleus: 11 019. Greus: 119. Mortals: 8. (menos)

Sector serveis: Sense baixa: 68 998. Amb baixa: 47 235. Lleus: 46 958. Greus: 257. Mortals: (más)

Sector serveis: Sense baixa: 68 998. Amb baixa: 47 235. Lleus: 46 958. Greus: 257. Mortals: 20. (menos)

Accidents in itinere: Sense baixa: Sense dades. Amb baixa: 13 963. Lleus: 13 699. Greus: 240. (más)

Accidents in itinere: Sense baixa: Sense dades. Amb baixa: 13 963. Lleus: 13 699. Greus: 240. Mortals: 24. (menos)

Índex d’incidéncia a Barcelona (any 2010) sobre el total: En accidents lleus: 3 307,078. En (más)

Índex d’incidéncia a Barcelona (any 2010) sobre el total: En accidents lleus: 3 307,078. En accidents greus: 27,662. En accidents mortals: 2,218. (menos)