a ver como sale
Ocultar diapositivas
Ocultar diapositivas
How did one survive ? With Sound
How did one survive growing up
in the 70’s, 80’s and 90’s ?
We had no seatbelts, no airbags and
sitting in the back of a ute was a treat…
Our baby prams had the most georgeous lead based colours…
When thirsty we only drank tap water, bottled water was still a mystery…
We could stay out to play for hours,
as long as we got back before dark,
in time for dinner…
We walked to school, or sometimes we even rode our bike.
We had no mobile phones, but we
always managed to find each other….
How? no one knows…
We did not have Play Stations, MP3, Nintendo’s,
I-Pods, Video games, 99 Cable TV channels, (más)
We did not have Play Stations, MP3, Nintendo’s,
I-Pods, Video games, 99 Cable TV channels,
DVD’s, Home Cinema, Mobile phones,
Home Computers, Laptops, Chat-rooms,
Internet, etc ... BUT, we had REAL FRIENDS!!!! (menos)
We called on friends to come out to play, never rang the doorbell,
just went around the back…
We loved being let loose in the
big bad world…without bodyguards…
Are YOU from that generation?? If that’s the
case, email this to all your friends from the same (más)
Are YOU from that generation?? If that’s the
case, email this to all your friends from the same era…
Maybe this message will help them forget the stress that surrounds us these days….and just for a few moments puts a smile to their faces as they remember what life was really like in the good old days…… (menos)
HAVE
A
SUPER
DAY!
La química és dolenta? És necessaria la química a les nostres vides? L’Enric Julià Director General de l’Institut Químic de Sarrià (IQS), membre del Consell Executiu i Equip de Govern de la (más)
La química és dolenta? És necessaria la química a les nostres vides? L’Enric Julià Director General de l’Institut Químic de Sarrià (IQS), membre del Consell Executiu i Equip de Govern de la Universitat Ramon Llull (URLL) i vicepresident de la Fundació Empreses IQS des del 1994 ens ho explica. (menos)
Ocultar diapositivas
Ocultar diapositivas
I GENERACIÓ DE RIQUESA QUÍMICA Dr. Enric Julià Danés Barcelona, 2 de novembre de 2011
Quan ens llevem:
La roba, exceptuant el cotó, la llana i el fil, conté fibres químiques
Els (más)
Quan ens llevem:
La roba, exceptuant el cotó, la llana i el fil, conté fibres químiques
Els colors dels teixits
Els productes de neteja
La ràdio, l’iPod, l’iPhone i altres electrodomèstics
Articles de pell: sabates, moneders,... 3 Tot és química (menos)
Cotxe: pensem que és metàl·lic però té un 37% de plàstic
Construcció: ciment, ferro, pintures (más)
Cotxe: pensem que és metàl·lic però té un 37% de plàstic
Construcció: ciment, ferro, pintures decoratives,...
Mobles: conservació,...
Vidres: plans i rodons
Paper, tèxtil
Medicaments
Derivats del petroli: benzina, asfalt,...
Art: Pintura, fotografia 5 Tot és química (menos)
8 La química és dolenta? Un paper, un arbre?
El que no ens agrada és químic
La contaminació és (más)
8 La química és dolenta? Un paper, un arbre?
El que no ens agrada és químic
La contaminació és química
No serà l’home qui contamina?
Cada persona genera aprox. 1,5 kg de deixalles al dia
Però diem: que hi ha «química» entre dues persones (menos)
9 La química és dolenta? Allarga la vida de la població a Espanya
10 La química és dolenta? Per què s’allarga la vida?
Neteja (sabó, infeccions,...)
Clor (más)
10 La química és dolenta? Per què s’allarga la vida?
Neteja (sabó, infeccions,...)
Clor (sanejament de l’aigua)
Antibiòtics
Tres productes químics
Disminució mortaldat infantil
Més coneixements mèdics (menos)
12 La química és dolenta? Tot progrés té un risc
Automoció
1.730 persones mortes al 2010
Quasi 5 (más)
12 La química és dolenta? Tot progrés té un risc
Automoció
1.730 persones mortes al 2010
Quasi 5 persones al dia
La química
Hi ha un accident en una planta química sense morts, però els diaris en van plens (menos)
14 La indústria química a Catalunya La indústria química a Espanya aporta el 10% del PIB
La (más)
14 La indústria química a Catalunya La indústria química a Espanya aporta el 10% del PIB
La indústria química a Espanya és la 5a d’Europa per darrera d’Alemanya, França, Itàlia i el Regne Unit
El 45% de la indústria química d’Espanya està a Catalunya:
Unes 1.000 empreses
Facturen un total de 23.078 milions d’Euros (20% del sector industrial català)
Llocs de treball directes: 55.575
Llocs de treball indirectes: 225.000 (menos)
15 La indústria química a Catalunya Química bàsica, petroquímica
Fertilitzants, (más)
15 La indústria química a Catalunya Química bàsica, petroquímica
Fertilitzants, fitosanitaris
Productes farmacèutics
Pigments i colorants
Productes de consum:
pintures, tintes
adhesius, olis minerals
detergents, sabons, perfumeria i cosmètica
explosius
Hi ha química en gairebé tots els sectors: alimentació, comunicació, paper,... (menos)
16 La indústria química a Catalunya Períodes d’expansió:
Al començament del 1900 s’estableixen les (más)
16 La indústria química a Catalunya Períodes d’expansió:
Al començament del 1900 s’estableixen les grans empreses multinacionals: BASF, BAYER, CIBA, NESTLÉ, SOLVAY, juntament amb les nacionals com CROS
Després de la guerra civil (1940-1955) s’obre un període d’autarquia
Catalunya és un país sense riquesa però amb químics i enginyers, com Holanda o Suïssa (menos)
18 L’IQS, creació de riquesa L’IQS es funda el 1905, juntament amb la implantació de la indústria (más)
18 L’IQS, creació de riquesa L’IQS es funda el 1905, juntament amb la implantació de la indústria química a Catalunya
Enfoc eminentment pràctic
Creació d’empreses i riquesa
Els nostres estudiants des de sempre han fet 3 hores diàries de pràctiques al laboratori (menos)
19 L’IQS, creació de riquesa Falten estudiants
Sentit pejoratiu de la química
S’ha d’ensenyar a la (más)
19 L’IQS, creació de riquesa Falten estudiants
Sentit pejoratiu de la química
S’ha d’ensenyar a la secundària
Estudis durs, difícils, vocacionals
Llei del «mínim esforç»
Abans només els metges eren vocacionals
Tots els nostres alumnes troben feina i treballen del que han estudiat (menos)
20 L’IQS, creació de riquesa El progrés de Catalunya depèn de la innovació (no només de la (más)
20 L’IQS, creació de riquesa El progrés de Catalunya depèn de la innovació (no només de la recerca)
Tenim voluntat internacional
Tenim voluntat d’interdisciplinarietat
Hauríem de ser més i que es creessin empreses amb seu a Catalunya (menos)
22 Química i progrés Inversió en R+D+i un total de 932 milions d’Euros (8,5% de la (más)
22 Química i progrés Inversió en R+D+i un total de 932 milions d’Euros (8,5% de la facturació)
Treball en R+D+i per a la indústria: 8.045 persones (un 4,4% del total de treballadors)
La indústria proporciona feina i estabilitat (menos)
23 Química i progrés Líder en inversió en medi ambient
Indústria compleix requeriments de (más)
23 Química i progrés Líder en inversió en medi ambient
Indústria compleix requeriments de seguretat, salut per als treballadors i medi ambient (responsible care)
Líder en inversió en temes de salut humana i animal
Nous materials
Progrés en àrees interdisciplinars (menos)
24 Química i progrés Prospectiva: any 1960 per a l’any 2000:
100 idees
Alguns exemples (más)
24 Química i progrés Prospectiva: any 1960 per a l’any 2000:
100 idees
Alguns exemples químics:
Aplicacions múltiples dels làsers: captar, mesurar, transmetre, tallar, escalfar,...
Ús extensiu a escala mundial de càmeres orbitals fotogramètriques per a cartografia, prospecció, contrastació, cadastre i investigacions geològiques
Ús estès de tècniques protèsiques (ajuts mecànics o substitució artificial d’òrgans humans, sentits, membres i altres parts del cos) (menos)
25 Química i progrés Prospectiva: any 1960 per a l’any 2000:
100 idees
Alguns exemples (más)
25 Química i progrés Prospectiva: any 1960 per a l’any 2000:
100 idees
Alguns exemples químics:
Noves tècniques per a preservar o millorar el medi ambient
Possibilitat de dissenyar i produir econòmicament objectes segons desitjos concrets gràcies als ordinadors i als processos automàtics de fabricació
Ús nou o millorat dels oceans (explotació minera, extracció de minerals, cultius controlats, font d’energia, etc.) (menos)
26 Química i progrés Prospectiva: any 1960 per a l’any 2000:
100 idees
Alguns exemples químics:
Ús (más)
26 Química i progrés Prospectiva: any 1960 per a l’any 2000:
100 idees
Alguns exemples químics:
Ús estès de l’automatització i de la informàtica en la gestió i la producció
Noves tècniques econòmiques, pràctiques i segures per al control de natalitat
Facultat d’escollir el sexe dels fills
Perllongament generalitzat i substancial de la vida, retard de la vellesa i possibilitats limitades de rejoveniment (menos)
27 Química i progrés Prospectiva: any 1960 per a l’any 2000:
100 idees
Alguns exemples (más)
27 Química i progrés Prospectiva: any 1960 per a l’any 2000:
100 idees
Alguns exemples químics:
Aliments i begudes sintètics molt acceptables i competitius (per exemple hidrats de carboni, greixos, proteïnes,...)
Crèdit automàtic universal, sistemes de control i operacions bancàries “en temps real”
Càmeres i pantalles de televisió senzilles, econòmiques, d’ús individual per a cada membre de la família (menos)
28 Química i progrés Prospectiva: any 1960 per a l’any 2000:
100 idees
Alguns exemples químics:
Ús (más)
28 Química i progrés Prospectiva: any 1960 per a l’any 2000:
100 idees
Alguns exemples químics:
Ús pràctic domèstic i industrial de la transmissió per fibra òptica, tant per telèfon com per televisió (possibilitat d’obtenir programes de biblioteques o altres fonts, recepció i enviament ràpid de facsímils amb notícies,...)
Dessalinització eficaç a gran escala
Sistemes militars utilitzant l’espai (menos)
29 Química i progrés Prospectiva: any 1960 per a l’any 2000:
100 idees
Alguns exemples (más)
29 Química i progrés Prospectiva: any 1960 per a l’any 2000:
100 idees
Alguns exemples químics:
Mètodes de trucada personal (telèfons de butxaca emissors-receptors) i altres equips
Ordinadors individuals per al control de la vida domèstica i la comunicació amb l’exterior
Teleconferències (en circuit tancat o en sistema de comunicació públic)
Ús generalitzat del control genètic per als vegetals i els animals (menos)
30 Química i progrés Prospectiva: any 1960 per a l’any 2000:
100 idees
Alguns exemples químics que (más)
30 Química i progrés Prospectiva: any 1960 per a l’any 2000:
100 idees
Alguns exemples químics que no s’han realitzat:
Hibernació d'éssers humans durant llargs períodes (mesos i anys)
Aposentament permanent de l’home a la lluna i satèl·lits. Viatges interplanetaris
Plataformes voladores individuals
Llunes artificials i altres mètodes per a la il·luminació nocturna de grans extensions (menos)
31 Química i progrés Idees en el 2011 per al 2050:
Processos de la vida. Malalties
Tecnologia (más)
31 Química i progrés Idees en el 2011 per al 2050:
Processos de la vida. Malalties
Tecnologia genètica
Biotecnologia
Disseny de fàrmacs per ordinador
Nous instruments de mesura
Nous materials per a la medicina (menos)
33 Química i progrés Idees en el 2011 per al 2050:
L’energia és el gran problema del futur
El (más)
33 Química i progrés Idees en el 2011 per al 2050:
L’energia és el gran problema del futur
El petroli s’acaba
El sol és la font inesgotable d’energia
Es pot potabilitzar aigua amb energia
Acumuladors d’energia
Fonts alternatives
Biomassa, eòlica
Captadors d’energia solar eficient (menos)
34 Química i progrés Idees en el 2011 per al 2050:
Estalvi energètic
Millora de la productivitat. (más)
34 Química i progrés Idees en el 2011 per al 2050:
Estalvi energètic
Millora de la productivitat. Automatització
Conservació del medi ambient
Control mediambiental
Neteja i conservació
Millora mediambiental dels processos productius
Reciclat
Matèries primes renovables
Conservació del patrimoni cultural (menos)
Gràcies per la vostra atenció
Aquesta presentació ens parla dels accidents, lleus, greus i mortals que hi ha hagut a Catalunya i a Espanya en el desembre de 2008.
Ocultar diapositivas
Ocultar diapositivas
ESPANYA
Desembre 2007- Novembre 2008
PER GRANS SECTORS
CATALUNYA
PER GRANS SECTORS
ESPANYA
Desembre 2007-Novembre 2008
CONCLUSIONS DE L'ESTUDI
GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ
Alberto Rodríguez Morlà
Ocultar diapositivas
Ocultar diapositivas
1 Tema 4: Envejecimiento Social
2 TEMA 4.- EL ENVEJECIMIENTO SOCIAL El envejecimiento social. Teorías sobre el envejecimiento (más)
2 TEMA 4.- EL ENVEJECIMIENTO SOCIAL El envejecimiento social. Teorías sobre el envejecimiento social.
Las relaciones interpersonales en la tercera edad. La soledad.
Los malos tratos en la tercera edad. Factores de riesgo.
Perfiles personales de las ancianas y ancianos maltratados.
La intervención en casos de malos tratos. (menos)
4 Teoría de la Desvinculación. Años 1950-60
“Desenganche” como proceso normal.
Disminución de (más)
4 Teoría de la Desvinculación. Años 1950-60
“Desenganche” como proceso normal.
Disminución de interacciones.
Envejecimiento satisfactorio.
Reciprocidad (mayores-sociedad).
Aislamiento (algo deseable).
Sin traumas, de forma consciente
(menos)
8 Teoría de la Continuidad Inexistencia de cambios bruscos. “continuum”.
Adaptación.
Postulados (más)
8 Teoría de la Continuidad Inexistencia de cambios bruscos. “continuum”.
Adaptación.
Postulados (Hétu. 1988).
No todos evolucionamos igual.
Individuo como entidad.
Autoconcepto y personalidad.
Fabricación del entorno.
(menos)
10 La Soledad. La soledad surge de la tendencia de todo ser humano a compartir su existencia con (más)
10 La Soledad. La soledad surge de la tendencia de todo ser humano a compartir su existencia con otros. Si esto no se logra, surgen la vivencia de estar incompleto y la desazón derivada de ello (sensación de vacío y de la experiencia de una “falta de algo”)
vejez = más fácilmente se puede experimentar la soledad. Por sucesión de pérdidas: trabajo, el status social, el cónyuge, algunas capacidades físicas, etc.
tres tipos de aislamiento y soledad más conocidos:
la soledad física o habitacional,
la soledad moral
y el aislamiento social. (menos)
11 Variables en la aparición de la soledad del comportamiento, tanto de los mayores como de las (más)
11 Variables en la aparición de la soledad del comportamiento, tanto de los mayores como de las familias, que pueden delegar el cuidado a los Servicios Sociales;
por factores sociales, que llevan al aislamiento por la imagen de la vejez como etapa improductiva y desvalorizada;
por factores espaciales, siendo un fenómeno preponderantemente urbano.
por factores psicológicos, el “Síndrome de Diógenes”
y por factores de salud, que generan dependencia, discapacidades y miedo a salir del domicilio.
( J.J. López, Aislamiento y soledad en las personas mayores, en “Razón y Fe”, 1994, ) (menos)
13 Maltrato a Mayores Definición.
Todo acto u omisión cometido contra una persona mayor en el (más)
13 Maltrato a Mayores Definición.
Todo acto u omisión cometido contra una persona mayor en el cuadro de la vida familiar o institucional y que atente contra su vida, la seguridad económica, la integridad física-psíquica, su libertad o comprometa gravemente el desarrollo de su personalidad. (Consejo de Europa). (menos)
14 Tipos de maltrato Maltrato físico: Agresión física intencional (no accidental) realizada contra (más)
14 Tipos de maltrato Maltrato físico: Agresión física intencional (no accidental) realizada contra una persona anciana que le produce daños o que en casos extremos provoca desfiguración y/o la muerte.
Maltrato psicológico (o emocional): Promoción intencional de condiciones que producen malestar mental o emocional en el anciano: agresiones verbales, amenazas, intimidación, humillación, ridiculización y cualquier otra conducta degradante. Se suele exigir como condición la existencia de un cierto esfuerzo crónico y sistemático para deshumanizar al anciano.
Violación de los Derechos: Se incluye el confinamiento o cualquier otra interferencia con la libertad personal así como la explotación del anciano en sus recursos materiales y financieros. Hay autores que establecen una tipología específica y la denominan Explotación Financiera o Violencia Económica.
Abandono del anciano: El cuidador, intencionalmente o por descuido (no deliberado), no proporciona al anciano el cuidado o la supervisión necesarios y le expone a un cierto riesgo de daños físicos, mentales o emocionales. En su vertiente no intencional se puede deber a un conocimiento inadecuado, falta de habilidad, falta de recursos o falta de motivación. Se incluye Falta de Supervisión, Condiciones de Habitabilidad peligrosas, Nutrición inadecuada, Higiene inadecuada, Cuidados médicos inadecuados. (menos)
15 Factores de riesgo. La persona que es maltratada: que sea dependiente, que presente deterioro (más)
15 Factores de riesgo. La persona que es maltratada: que sea dependiente, que presente deterioro cognitivo, su edad.
En la persona que maltrata: el abuso de sustancias, la dependencia económica, el estrés.
En el contexto de la situación, por ejemplo, la existencia de mala relación entre el cuidador y la persona mayor o que vivan juntos. (menos)
16 Señales de alerta. Maltrato Físico Moratones.
Fracturas.
Quemaduras.
Marcas de ataduras en (más)
16 Señales de alerta. Maltrato Físico Moratones.
Fracturas.
Quemaduras.
Marcas de ataduras en las muñecas.
Dolor al ser tocado.
Heridas.
Desprendimiento de retina.
Ausencia de pelo o sangre en el cuero cabelludo.
Otros aspectos similares pueden indicar la presencia de maltrato físico. (menos)
17 Señales de alerta. Maltrato Psicológico Cambios repentinos de conducta.
Miedo inexplicable. (más)
17 Señales de alerta. Maltrato Psicológico Cambios repentinos de conducta.
Miedo inexplicable.
Ansiedad.
Depresión.
Impotencia o indefensión.
Indecisión para hablar abiertamente.
Poco comunicativo.
Falta de contacto visual.
Agitación. (menos)
18 Señales de alerta. Abandono Carencia de cuidado personal
Úlceras por presión.
Malnutrición. (más)
18 Señales de alerta. Abandono Carencia de cuidado personal
Úlceras por presión.
Malnutrición.
Deshidratación.
Suministrarle más o menos cantidad de medicación de la que realmente necesita.
Vestimenta inadecuada.
Suciedad, falta de higiene. (menos)
19 Barreras para la detección del maltrato y/o negligencia:
20 Opciones de Intervención Específica Primero: una evaluación pormenorizada, de la persona mayor, (más)
20 Opciones de Intervención Específica Primero: una evaluación pormenorizada, de la persona mayor, del cuidador y de la situación en la que ambos están incluidos.
Orientación y asesoramiento a la familia por parte de los profesionales sanitarios o educativos para evitar situaciones de negligencia y abuso, asesorándoles acerca de como realizar un cuidado eficaz.
Programas psicoeducativos en los cuales se le proporciona información al cuidador, acerca de aspectos básicos sobre el maltrato, y se le enseñe tanto a cuidar de sí mismo (aprendiendo a manejar la ira, el estrés, la depresión, la ansiedad) como a cuidar de la persona mayor (aprendiendo estrategias de manejo de situaciones difíciles).
Fomentar la utilización de servicios de respiro para el cuidador, por ejemplo, a través de centros de día o los servicios de ayuda a domicilio, que pueden proporcionar tiempo al cuidador para que pueda ocuparlo en otras actividades.
Si la persona que maltrata presenta algún problema de tipo psicológico o psiquiátrico (depresión, ansiedad, abuso de sustancias) se le puede derivar a servicios de salud mental y/o a programas de rehabilitación.
En algunas circunstancias, es necesaria la vía judicial (por ejemplo, cuando la persona mayor se encuentra en una situación de peligro inminente).
Terapia familiar. (menos)
21 Opciones de Intervención Inespecífica Sensibilización de profesionales.
Sensibilización de los (más)
21 Opciones de Intervención Inespecífica Sensibilización de profesionales.
Sensibilización de los cuidadores.
Educación de los mayores.
Educación de la ciudadanía
Educación en la infancia. Teléfono del Mayor. Consejería para la Igualdad y Bienestar Social
900.858.381 (menos)
<< Anterior| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | 32 | 33 | 34 | 35 | 36 | 37 | 38 | 39 | 40 | 41 | 42 | 43 | 44 | 45 | 46 | 47 | 48 | 49 | 50 | 51 | 52 | 53 | 54 | 55 | 56 | 57 | 58 | 59 | 60 | 61 | 62 | 63 | 64 | 65 | 66 |Siguiente >>






